Sinopsi

Tornant d’un llarg viatge, amb les butxaques gairebé buides i amb l’antiga casa familiar a punt d’entrar a subhasta, Anna Petrovna, jove vídua del vell general Voinítzev, organitza una ostentosa revetlla al saló de la mansió. Entre els convidats hi trobem Platònov, el jove mestre d’escola del poble que sobreviu desorientat entre els esculls d’una vida a la deriva, una vida ben diferent de la que havia desitjat per a si mateix. Per tal d’escapar d’aquest neguit vital Platònov es dedica a ironitzar sobre tot i sobre tothom, arrossegant els convidats a la imprudència. Aquest grup d’amics que s’acosta a la trentena representa a una generació indecisa i endeutada fins al coll, incapaç de moure fitxa, educada per poder sobreviure entre l’alcohol i l’aparença. La festa és l’ocasió idònia per retrobar-se, deixar-se anar i fer burla de la generació que els ha precedit, una generació d’antics militars, polítics i empresaris, tots ells homes poderosos, dels quals n’han heretat els diners que, ara, escassegen. La nostra versió del clàssic de Txèkhov se centra en la dialèctica entre diversió i responsabilitat. Tenen dret els joves a divertir-se en un context de crisi? Se’ls pot culpar de passivitat per preocupar-se més del present de les seves vides que per un futur que arribarà sense avisar?

El projecte

Aquesta adaptació centra l’atenció en els personatges de la generació jove de la peça i plasma un grup de persones que té el poder de prendre decisions per salvar-se però que, en comptes de fer-ho, es deixa endur pel moment present, perdent així tot el que té. És per això que la indeterminació és la paraula que millor defineix aquesta generació a ulls dels vells. Tots ells tenen l’ambició i les eines necessàries per a obtenir els objectius que s’han proposat a la vida, però són vàries les raons que els impedeixen anar més enllà: la seva incapacitat d’actuar segons el que realment desitgen o es proposen, un esquema social massa rígid que no saben com desfer, uns deutes econòmics impossibles de cobrir, el rebuig gairebé visceral pel comportament hipòcrita de la generació que els ha precedit... En el fons se senten terriblement sols i desemparats (no en va el títol original de l’obra era Fills sense pares o Els orfes), i això és el que els ocupa i preocupa de forma gairebé inconscient i per damunt de tot. No es veuen en cor de desprendre’s de la seguretat que els suposa l’entorn acomodat, creat pels seus antecessors, al que estan acostumats. Per altra banda, alguns d’ells han assolit la vida que desitjaven i ara ja no saben per a què lluitar o què desitjar. Així, la nostra adaptació posa especial èmfasi en la dialèctica entre diversió i responsabilitat, entre hipocresia i honestedat.

Fitxa

LA NORMA DE L’EXTINCIÓ
A partir de Platònov d’Anton Txèhov
Un espectacle de la Companyia Ignífuga

Direcció: Pau Masaló
Autor: Anton Txèkhov
Adaptació: Pau Masaló
Interpretació: Cristina Arenas, Eduard Autonell, Marina Congost, Toni Guillemat, Aleix Melé, Gerard Nel·lo, Júlia Rodón
Espai, il·luminació i vestuari: Mireia Cardús, Alba Macfarlane
Música: Gerard Nel·lo
Assessora de moviment: Karolina Rychlik
Fotografia: Irena Visa, Clara Visa
Agraïments: Institut del Teatre, Andrés Corchero, Victoria Szpunberg, Carlos Gallardo, Raúl Torres, Anna Enrich

Durada: 105 minuts
Idioma: espectacle disponible en català i castellà

La norma de l’extinció es va presentar dins la programació oficial del Festival Fringe Madrid 2014 a Las Naves del Español - Matadero Madrid i al Maldà de Barcelona.

Crítiques

Les sensacions de pèrdua, de fragilitat i de por pròpies de l’entrada al món adult queden ben travades en un espectacle vitamínic, un regal pel grup actoral i tot un repte per a la direcció. Aquesta versió aconsegueix capturar l’esperit ideat per Txèkhov. […] Ja van convèncer l’audiència madrilenya a les naus del Matadero i, ara, tenen tots els trumfos per captivar la platea barcelonina.
Marc Farràs - La Directa

Un muntatge en què cal ressaltar la dramatúrgia i el ritme aconseguit […].. Ara bé, el principal al·licient de la peça és la força de les interpretacions, totes ben construïdes.
Teresa Farré - Butxaca

Un dels millors muntatges que he tingut el plaer de gaudir darrerament. […] Una adaptació fantàstica. […] Un grup d’actors impecable que funciona amb absoluta precisió. […] Tot en La norma de l’extinció resulta impecable.
Gema Moraleda - Teatrebarcelona

L’obra original de Txèkhov (Platònov) és sacsejada amb tal destresa que conserva tota l’aroma i l’ànima. El ritme és constant i se serveix amb petites dosis de genialitat. Una companyia jove que de ben segur aconseguirà, entre els seus espectadors, uns quants addictes.
Lluís Mayench - Teatrebarcelona

Història trepidant. […] Al servei de la història, Masaló ha creat un submón amb risc, personalitat i recursos autènticament espontanis.
Ivan F. Mula - Teatrebarcelona

El arranque de la pieza es soberbio. […] Los elementos escénicos son de una sutileza admirable.
Juan Marea - Algunasplantasraras