Guanyador del Premi MAX de les Arts escèniques a millor espectacle de carrer

Premi de la crítica a millor espectacle en Arts de Carrer

Premi El Temps de les Arts en Arts Escèniques

Nominat als Premis Teatre Barcelona a millor espectacle de carrer

Ajuts Extraordinaris a la creació Carlota Soldevila del Teatre Lliure

Beques Premis Barcelona 2020

El projecte

Foucault deia que «els cementiris constitueixen no només el vent sagrat i immortal de la ciutat, sinó que són “l’altra ciutat”.» El cementiri és un dels espais simbòlics més importants de qualsevol població. És un «text» on es poden llegir les contradiccions socials de la comunitat, les dinàmiques urbanes, el valor que s’atorga a la vida. El cementiri és, en definitiva, una versió resumida i silenciosa de la ciutat mateixa, de la seva història i caràcter. L’origen etimològic del mot prové del llatí coemeterium que significa, literalment, dormitori. Ciutat dormitori és un projecte site specific que planteja una visita guiada al cementiri local de la població amb la finalitat de conèixer millor la idiosincràsia de la ciutat i el caràcter dels seus habitants. Un recorregut guiat amb trobades inesperades amb treballadors i treballadores del cementiri que expliquen la seva pròpia història i eixamplen la nostra mirada cap a un emplaçament com aquest.

En definitiva, Ciutat dormitori vol ser una passejada crítica i col·lectiva per tal de descobrir quines són les dinàmiques urbanes i socials que es posen en joc en un espai com aquest, sobre quines són les polítiques públiques al voltant de la mort i la seva gestió, i sobre quina és la nostra relació amb el treball i el descans.

Pots descarregar-te el llibret de l'espectacle aquí.

Fitxa

Guia: Oriol Genís
Amb la intervenció de: Juanjo Biarnés, Sergi García, David Moreno, Victoria Patón i Alberto Seco
Amb les veus de: ARSinNOVA cor de cambra (Miquel Aguiló, Estel Alcañiz, Núria Ballestar, Elisabet Barroso, Pol Blancafort, Pere Carulla, Laura Farré, Miquel Ferrer, Fermí Herrero, Núria Jordana, Marta Latorre, Èlia Lucas, Joana Martínez-Mora, Maria Mauri, Francesc Minguella, Berta Morató, Gerard Morató, Adrià Pagès, Oriol Prat, Blanca Puig, Alba Ramírez, Quim Rom, Míriam Trias)
Amb la col·laboració de: Bàrbara Roig
Direcció: Pau Masaló
Dramatúrgia: Pau Masaló i Irena Visa
Composició musical: Adrià Pagès
Direcció musical: Maria Mauri
Intervenció en l'espai i vestuari: Laila Rosato
Producció: Clàudia Robert
Agraïments: Cementiris de Barcelona, Adrià Terol, Marta Aladren, Transports Metropolitans de Barcelona, Carlota Serrahima, Pol Serrahima, Albert Pérez, Martín Torres, Teatre Nacional de Catalunya, Modiband i Marc Tàpies
Una producció de: Contenidos Superfluos i Teatre Lliure
Projecte guanyador d’un dels ajuts Carlota Soldevila del Teatre Lliure i una de les Beques Premis Barcelona 2020

Durada: 120 min.
Idioma: català i castellà

Premsa

Ciutat dormitori és un espectacle que s’hauria de representar durant mesos. És un dels projectes guanyadors dels Ajuts extraordinaris a la creació Carlota Soldevila del Teatre Lliure i d’una de les Beques Ciutat de Barcelona 2020. Espectacle de teatre documental itinerant, òpera de butxaca i Cors de Clavé 2.0. Gastar diners públics en un espectacle com aquest? Jo dic SÍ. Un sí rotund.
Oriol Puig Taulé – Núvol.com

La forma és la clau per quedar captivat per la peça. Una mena de ritual litúrgic amb llibret fotocopiat en què s’intercalen les veus d’una coral (amb una lletra que exposa desitjos de cremar la vida amb àlbums de fotos en ciutats exòtiques, gentrificació urbanística, i també encariment del catàleg de la mort) amb la veu sincera dels treballadors del cementiri.
Jordi Bordes – La República

Les cançons són profundament commovedores. Les lletres en cantonès són properes i no perden el toc d'humor. Entre cançó i cançó s'intercalen històries de diferents persones. Inicialment pensàvem que es tractava de personatges ficticis o d'històries reals reinterpretades per actors. Però, en llegir la descripció amb detall, vam descobrir amb sorpresa que totes eren històries reals narrades pels mateixos protagonistes.
Jian Shuming – East Week Hong Kong